Al campament  aqueu esperen les troianes el sorteig que els assignarà un amo i Hècuba maleeix Hèlena (única responsable de la guerra, segons ella) i els aqueus i lamenta les seves desventures i el desgraciat final de tots els seus fills. Fins i tot el petit fill d’Hèctor, Astiànax, davant del cadàver del qual pronuncia Hècuba una patètica oració fúnebre, és precipitat des de les muralles de Troia per consell d’Odisseu per evitar que pugui en el futur reconstruir la ciutat.
 

La reina i el cor entonen un cant a Troia, mentre la ciutat és pastura de les flames. El trist seguici de les captives troianes es va dispersant en les naus dels seus enemics, rumb al més negre dels destins.